Programa per a la radio

Jorge--> Presentador
Tània i Sergio--> Invitats


Jorge:
Benvinguts!Bé hui que estàn ja tan prop les festes de la Magdalena, ens interessaria introduir-nos una mica al món dels joves, per aixó farem una mini entrevista on els nostres invitatas de hui ens explicaràn com viuen ells la festa.Vinga anem enllà...Què és el que penseu sobre la Magdalena i que hus pareixen aquestes festes vos agraden?

Tània:
Sí, jo pense que és una setmana per disfrutar al màxim amb els amics i viure la festa fins que el cos aguante iaban!

Sergio:
Jo també vaig als actes programats. Pense que cal estar amb la família i eixir, però sempre amb control, sense passar-se.

Jorge:
I sobre els concerts, que em podeu dir anireu a algun?

Sergio:
Jo aniré al de Conchita, m'agrada molt el que transmeten les seues cançons i a part és molt guapa...jeje

Tània:
Jo encara no sé el que faré però si ve algun que 'agarde no faltaré! Qué allí la festa està assegurada!

Jorge:
Per cert el mesó quan l'inaguren aquest any?

Tània:
Pense que el disabte pel matí.

Sergio:
Es de veres pense que el disabte...

Jorge:Si què esteu assabentatas, no?

Sergio i Tània:
Ho dubtaves?

Jorge:
Tan joves com sou, pensava que no sabrieu tant sobre aquest tema.Què tindrieu l'organisme més sa..I quins actes vos agraden?

Sergio:
A mi m'agrada molt el correfocs, perquè és molt divertit i si vens del mesó perds la por als coets.. jeje. I és encara millor!

Jorge:
I torna-li aquesta juventud d'avui en dia..

Tania:
Doncs a mi m'agrada més la Romeria i feralli una becadeta per descansar del dia anterios, que és el primer dissabte on la festa és prou grossa..

Jorge:
Per cert per si hi ha algú que no sapiga el que és la Romería i vullga disfrutar d'aquestes festes s'ho explicaré. El primer diumenge de festes, tots els castellonencs, s´alcen a les 6:30 i empunyant la canya amb la seua cinta verda en una mà i el seu saquet amb l´esmorzar en l´altra, es dirigeixen tots a rememorar el testimoni de fidelitat als seus orígens. És la Romeria a l´ermita de la Magdalena, al Castell Vell, poblat que va abandonar fa més de set segles, pel privilegi que els va atorgar el REI JAUME I al 1.252.Conta la llegenda, com tradició popular, que en la baixada de la muntanya al plà sobrevingué la nit i la tempesta. Les terres que xafaven els nostres avantpassats eren pantanoses i fangoses, pel que van dedicir lligar un fanalet a l´extrem de cada gaiato, enllumenant així el camí pel que passaven a través de les tenebres. Els xiquets portaven un pa cuit en forma de rotllo com a collar, i els majors tantejaven amb les canyes com a barres el terreny pantanós pel que havien de passar. Així van sorgir en definitiva els símbols de les nostres festes de la MAGDALENA:LA CANYA; EL ROTLLO; LA GAIATAA les 19´30 hores aproximadament s´efectua la TORNÀ a la Ciutat, acabant on va començar: a la Con-catedral de Santa Maria.I sobre els coets, foten a les vuit del mati oi?

Sergio:
Molt, no deixen dormir! Son el pitjor i no tenen respecte

Tània:
Dons a mi no em molesten, a mes en MAGDALENA FESTA PLENA!

Jorge:
Molt bé jeje.Ara per finalitzar vos deixem amb unes cançons típiques i populars de Castellò.

KING KONG

King Kong es el titol d'una película clásica de aventures, que tracta sobre el descobriment d'un simi gegant en una illa perduda.

RESUM

Un equip de cinema va cap a una illa a la recerca d'un misteriós ésser anomenat Kong. A la illa descobrixen una civilització perduda que segresta a l'atractiva Ann Darrow, l'actriu protagonista, per a oferir-la en sacrifici ritual a Kong, que resulta ser un gigantesc goril·la.
Kong desenvolupa una estranya atracció per Ann i la defensa de l'atac de dinosaures i d'altres animals prehistòrics abans de ser reduït per l'expedició. Immediatament es decidirà transportar al sorprenent simi a Nova York, per a ser exhibit públicament. El contacte de King Kong amb un món que no és el seu i l'amor que sent per Ann són el motor de gran part de la pel·lícula.

Guio 1

L'home blau s'està al cafè, fent anar la cullereta dins d'una tassa de poniol. Se li acosta un home magenta, amb aspecte neguitós.

HOME MAGENTA
- He de parlar amb vostè. ¿Puc seure?

HOME BLAU
- Segui

HOME MAGENTA
- No sé per on començar.

HOME BLAU
- Pel començament

HOME MAGENTA
- El mes passat vaig seduir la seva dona

HOME BLAU
- ¿La meva dona?

HOME MAGENTA
- Sí

L'home blau triga quatre segons a contestar.

HOME BLAU
-¿Per què m'ho ve a explicar?

HOME MAGENTA
- Perquè desd d'aleshores no visc.

HOME BLAU
- ¿Per què? ¿L'estima tant que vol viure amb ella? ¿Ella no l'estima i això el neguiteja?

HOME MAGENTA
- No

HOME BLAU
- ¿És el remordiment, potser?

HOME MAGENTA
- No. El que passa es que no em deixa viure. Em truca de dia i de nit. I si no contesto ve a casa. I si no hi sóc em busca pertot. Em ve a verure a la feina, diu que no pot viure sense mi.

HOME BLAU
-¿I?

HOME MAGENTA
- He perdut la tranquil·litat. Des que la vaig conèixer no me l'he pogut treure del damunt ni un sol dia. ¿Vostè no s'ha adonat de res?

HOME BLAU
- ¿Quan la va conèixer?

HOME MAGENTA
- Fa un mes i mig. Vostè era a Roma.

Efectivament, l'ome blau va ser a Roma fa un mes i mig.

HOME BLAU
- ¿Com ho sap, vostè, que jo era a Roma?

HOME MAGENTA
- ¿Que no em creu? M'ho va dir ella, quan la vaig conèixer. La vaig conèixer en un curset d'informàtica aprofitant que l'home blau era a Roma.

HOME BLAU

- ¿Que vol, doncs?

HOME MAGENTA
- ¿Que m'ajudi a sortir-me'n. No és que no m'agradi, la seva dona. És extraordinària, intel·ligent, sensual. ¿Què li he de dir? Però...

HOME BLAU
- Ès molt absorbent.

HOME MAGENTA
- ¿Oi que sí?

diu, content l'home magenta, veient que l'home blau el comprèn.

HOME BLAU
- Té ganes de treue-se-la del damunt.

HOME MAGENTA
- Sí, francament.

HOME BLAU
- No el deixa tranquil ni un moment, ¿oi? Si el veu tot sol, fumant, prenent la fresca, llegint el diari, estudiant, mirant el prgrama de televisió que més li agrada, el que sigui, immediatament se li estira al damunt i comença a ferli magarrufes.

HOME MAGENTA

- A més, si no estàs del tot per ella es pensa que fa nosa i es posa d'aquella manera que es posa. Per això, tot i que sé que no hi tinc cap dret, vull demanar-li un favor: parli amb ella, munti-li una escena de gelosia, amenaci-la. El que sigui. Qualsevol cosa perquè no ens vegem mai més.

HOME BLAU

- ¿De debó vol treure-se-la del damnt?

HOME MAGENTA

- Si, sisplau.

HOME BLAU

- Res més fàcil. Faci com jo. Deixi de defugir-la, no s'amagi, sigui amable, tendre, considerat. Estigui més per ella que no pas ella per vostè. Truqui-li, digui-li que l'estima com mai no ha estimat. Prometi-li ue li dedicarà la vida sencera. Casi-s'hi.

Historia del cinema

La invenció del cinematógraf estaba en l'aire desde feia ya prop de cincuanta anys, quan els germans Lumière van acertar no nomes a idear un apartat capaç d'efectuar tomes i de proyectar el seu positiu, sino tambe a explotar aquella invenció organitzant proyeccions públiques. El destí dels homes es juga així davant ells; Joseph Planteau había inventat el Fenaquistiscopio en 1.828

Començant l'institut

Estem en la classe de llengua i imatge amb Sebastia, el qual m'aprovara perquè vaig seleccionar la seua assignatura la 2a, després d'informàtica, però a mi m'agrada més aquesta, està clar...